EXPLIQUEM CONTES



Què és un conte?

Un conte és una narració breu de caràcter ficcional protagonitzada per un grup reduït de personatges i amb un argument senzill. No obstant, la frontera entre conte llarg i una novel.la curta no és fàcil de traçar. El conte és transmès en origen per via oral (escolta, lectura) però amb la modernització, s'han creat noves formes.


A casa hem celebrat Sant Jordi explicant i llegint contes utilitzant diferents tècniques.




Tipus de contes

Diferenciem entre dos tipus de contes:

El conte popular: és una narració tradicional breu de fets imaginaris que es presenta en múltiples versions, que coincideixen en l'estructura però difereixen en els detalls. Té 3 subtipus: els contes de fades, els contes d'animals i els contes de costums. El mite i la llegenda són també narracions tradicionals, però solen considerar gèneres autònoms (un factor clau per diferenciar del conte popular és que no es presenten com ficcions).

El conte literari: és el conte concebut i transmès mitjançant l'escriptura. L'autor sol ser conegut. El text, fixat per escrit, es presenta generalment en una sola versió, sense el joc de variants característic del conte popular.
Segons l'objectiu del conte els podem diferenciar en:
1. El conte fantàstic, un simple joc d'imaginació, basat la majoria de vegades en mites i llegendes.
2. El conte anecdòtic, que gira al voltant d'un fet, aconteixement o dita significativa i ingeniosa.
3. El conte didàctic, que duu una ensenyança o moral.

Parts del conte

En un conte hi distingim tres part:
Introducció o plantejament: La part inicial de la història, on es presenten tots els personatges i els seus propòsits. Però fonamentalment, on es presenta la normalitat de la història. El que es presenta a la introducció és el que es trenca o s'altera en el nus. La introducció posa les bases perquè el nus tingui sentit.
Desenvolupament o nus: És la part on es presenta el conflicte o el problema de la història, pren forma i succeeixen els fets més importants. El nus sorgeix a partir d'un trencament o alteració del plantejat en la introducció.
Desenllaç o final: part on se sol donar el clímax, la solució a la història i finalitza la narració. Fins i tot en els textos amb final obert, hi ha un desenllaç. Pot acabar en un final feliç o no. 

Característiques del conte

El conte presenta diverses característiques que el diferencien d'altres gèneres narratius:
Ficció: encara que pot inspirar-se en fets reals, un conte ha de, per funcionar com a tal, retallar la realitat.
Argumental: el conte té una estructura de fets entrellaçats (acció - conseqüències) en un format de: plantejament - nus - desenllaç.
Única línia argumental: a diferència del que succeeix en la novel.la, en el conte tots els fets s'encadenen en una sola successió de fets.
Estructura centrípeta: tots els elements que s'esmenten en la narració del conte estan relacionats i funcionen com indicis de l'argument.
Personatge principal: encara que pot haver altres personatges, la història parla d'un en particular, a qui li ocorren els fets.
Unitat d'efecte: comparteix aquesta característica amb la poesia. Està escrit per ser llegit de principi a fi. Si un talla la lectura, és molt probable que es perdi l'efecte narratiu. L'estructura de la novel.la permet, en canvi, llegir per parts.
Prosa: el format dels contes moderns (a partir de l'aparició de l'escriptura) sol ser la prosa.
Brevetat: el conte és breu

Inicis i finals

De tots és ben sabut que existeixen fòrmules per començar i acabar els contes ... però n'hi ha tantes que sempre acabem repetint dues o tres.

Començaments:
•Vet aquí que una vegada...
•Vet aquí que en aquell temps...
•Una vegada hi havia...
•Era una vegada...
•En un país molt llunyà hi havia...
•Temps era temps quan els animals parlaven...
•Fa qui sap quants anys...
•Una vegada fa molts anys...
•Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.
•Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per vosaltres un picotí i per a mi una quartera, del bon blat que es bat a l'era, i el bé que se'n vingui i el mal que se'n vagi, i qui bé faci que bé trobi i el dolent que mal hagi.
•De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes sera mentides, les altres seran veritats.
•Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per tu un almud, per jo una barcella.
•Això era i no era... Bon viatge faça la cadernera.
•Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven...
•Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents...
•Vet aquí en aquell temps que les bèsties tenien dents...
•Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...
•L'any titurany...
•L'any tirolany...
•Vet aquí en aquell temps dels set estudiants que tres eren ases i quatre bergants...
•Vet aquí en aquell temps que els arbres cantaven i les unces es mesuraven...
•Hi havia un rei que parava faves i li queien les baves dins un ribell...
•Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas...
•Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i si bé mai no ha passat bé podria ser veritat.
•Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà.
•Vet aquí pels temps d'aquell rei que a qui sabia massa li feia llevar la pell.

I acabaments!
•Conte contat, conte acabat.
•Rondalla explicada, rondalla acabada.
•I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
•I no són morts si encara són vius.
•I van viure feliços molts i molts anys.
•I van ser feliços i van menjar tots anissos.
•I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
•Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
•Catacric-catacrac conte acabat.
•Catacrac-catacric, conte finit.
•I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.
•I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat.
•I van fer un gran dinar; primer van menjar un gall a l'ast, després un capó farcit i després un gat pelat, i vet aquí el conte acabat.
•Per qui no s'ho escolta. El "cuento" del Pare Simiento, tres cagarrutes en un "momento", una per a en Joan, una altra per a en Pere, i l'altra per el qui parlarà primer.
•I foren feliços, i com ells ho poguem ésser nosaltres, i dalt del cel ens puguem veure junts. Amén.
•I es un gat i és un gos i aquest conte ja s'ha fos.
•I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.
•I darrere la porta hi ha un sac de confits que tots els llaminers hi fiquen els dits.
•I darrere de la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amén Jesús.
•I ens en en vam anar plegats fins a... Allí ens vam deixar i jo vaig venir cap aquí per poder-vos explicar el que acabeu d'escoltar.
•I ells allí i jo aquí, i no m'han dat res pel camí.
•I això és sa rondaia de ... si vos agrada menjau-la-vos frita, menjau-la-vos torrada, i si no us agrada tirau-la dalt sa teulada.
•A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
•I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut... La guilla ha vingut i se l'ha emportat, ha passat per un forat i allí dintre s'ha quedat.
•Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos.
•I cric-crac, el conte s'ha acabat; aquí planto un soc per tornar-hi un altre cop.
•I el que no vulgui creure aquesta rondalla vera, que el seu cap se li torni de cera.
•Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i aquesta història s'ha acabada.
•I que no us agafi el confessor tal com li va passar al gall de la Passió.
•Conte contat ja s'ha acabat, de la xemeneia al terrat. Rondalles valencianes.
•Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia al terrat. Rondalles valencianes.
•Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat.
•Conte contat conte acabat qui no s'alci té el cul foradat.

Com escollir el conte?

Hem de tenir en compte a qui va dirigit: sexe, edat, si hi ha infants amb algun trastorn, les preferències o interessos del públic…
Amb infants de 0-3 anys funcionen molt bé els contes amb cançons, rítmics.
Amb infants de 3-6 anys funcionen bé aquells contes amb repeticions en el seu argument (per exemple “el cargol i l’herba de poniol”.
També ha de ser un conte que ens agradi a nosaltres, que ens motivi. Si ens trobessim amb algun conte que no ens agrada per exemple perque estèticament és lleig), no tenim per que mostrar-lo,ens el podem aprendre de memòria i explicar-lo amb un titella.

Com preparar la sessió?

Espai
És molt important l’espai on explicarem el conte.
Espai obert: Significa més distracció pel públic.
Espai tancat: Hem de tenir en compte que no hi hagi distraccions darrere el contacontes (per exemple una finestra o imatges), que tampoc hi hagi distraccions auditives i poder crear una ambientació, una mica d’escenografia.
El públic és millor colocar-lo sempre per sota del contacontes i en semicercle, dins del camp visual (així si el contacontes mostra algun conte o objecte tothom del públic el pugui veure). A més amés és important sentir-se còmode, natural, saber aprofitar les reaccions dels altres per dirigir la sessió i saber projectar la veu per arribar a tots.

Rituals d’inici i final
Tots els contes populars i de tradició oral tenen fórmules per començar i acabar (s’ha comentat abans). De la mateixa manera, les sessions de contacontes poden tenir uns rituals d’inici i de final que tenen com a objectiu fixar l’atenció
del públic i crear l’ambientació que es necessita per a poder-lo explicar.

Tipus de contes
En una sessió de contacontes, que sol durar entre 50 i 60 minuts, s’expliquen contes curts, de 5 o 10 minuts. Entre conte i conte, es fan petits regals, poemes per a nens, endevinalles, petits rituals…

Normes
És important també fixar unes normes per participar en la sessió des d’un inici: Que hi hagi silenci. Si a algun infant noli agradada el conte ha de respectar-lo per que els altres en puguin gaudir. Convidar a marxar, remarcant que no és obligatori escoltar els contes. Posar un cartell a la porta avisant que no es pot entrar (aixi evitem la distracció del públic).
…etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada