«Els
coneixements més amplis que tenim actualment fan més complexa, més compromesa,
però també, infinitament més interessant, la tasca dels pares i de les altres
persones adultes implicades en l’atenció i l’educació dels infants petits. Els
nous coneixements plantegen moltes qüestions sobre les relacions de l’individu
amb la societat. Cal tenir en compte aquestes noves adquisicions, i les seves
implicacions pràctiques, en la preparació de l’experiència diària que s’ofereix
als infants». (Goldschmied, E. 1998, p.9)
Els avenços que en els últims desenis s’han produït
en les Ciències de l’Educació ens han proporcionat molts coneixements sobre el
desenvolupament i les necessitats dels infants. D’altra banda sabem que
aquestes necessitats s’han de satisfer per tal que els nens i nenes creixin
sans, no tan sols des del punt de vista físic, sinó també des del punt de vista
mental i afectiu.
Goldschmied esborra d’una vegada per totes les
funcions que s’atribuïen en un passat no massa llunyà a les escoles dels més
petits mal anomenades “guarderies” (atenció a l’infant reduïda als criteris
higiènics amb l’única funció de guardar els nens i nenes, menyspreant qualsevol
criteri de tasca educativa) i els hi atribueix una funció educativa que es
patrimoni de tots i on es demana la col·laboració, la implicació i la confiança
per tal de reforçar i consolidar el treball que en elles s’hi vol dur a terme.
Utilitza l’expressió «material de joc», enlloc de
«joguines». Per a ella la primera expressió fa referència a «matèries primeres»
que demanen als infants molta fantasia i inventiva a l’hora d’utilitzar-les en
el joc. Per contra, «joguines» implica un ús precís i molt reduït de l’objecte.
Considera al personal que atén als nens i nenes de 0 a 3 anys amb una doble
vessant : com els professionals adults de confiança per als pares i mares,
i com a professionals formats capaços de transmetre aquesta confiança als
infants. Des d’aquesta perspectiva, les funcions que desenvolupa l’educadora
són variades i passen per:
☼ La d’organitzar la tasca diària, la bona
utilització dels espais, tant interiors com exteriors, dels materials de joc...
☼ Orientadora i facilitadora en els moments
d’activitat en el quals els nens i nenes trien i practiquen els seus jocs.
☼ Educadora, iniciadora que dirigeix l’activitat del
grup d’infants i transmet indicacions precises, afecte o seguretat a qui ho
necessita.
La panera dels tresors
Què és?
És
una activitat d’exploració i descoberta d’objectes pensada per realitzar-la en
grups d’infants d’entre 6 i 12 mesos.
La
panera dels tresors ofereix al bebè l’oportunitat de seleccionar una gran
varietat d’objectes de textura, color, grandària, olor, pes i temperatura
diferents escollint-los per i per a si mateix. Agafa els objectes amb interès,
i el seu plaer i satisfacció són evidents quan es concentra durant molt de
temps en explorar el material.
En
la mesura en la que el nen/a xucla els diferents objectes, els manipula i els
colpeja, s’enfronta amb lo desconegut, li ofereix moltes respostes de la seva
curiositat innata. Alhora permet a l’adult observar i estar disponible,
coneixent millor a cada bebè i el seu ritme.
Objectius:
☼ Desenvolupar
les capacitats de cada infant aprofitant les adquisicions pròpies de l’edat.
☼ Manifestar
curiositat per manipular tots els objectes proposats.
☼ Experimentar
diferents estímuls sensorials en l’exploració d’objectes.
☼ Coordinar
els moviments de les mans i dits en agafar els diferents objectes.
☼ Ajudar
a l’adult a resoldre la complexitat de l’atenció i el progrés individual quan
conviu en un grup.
Habilitats que es
potencien:
☼ Coneixement
sensorial i de propietats dels objectes
☼ Coordinació
dels moviments
☼ Atenció
☼ Evolució
del pensament
☼ Comunicació
☼ Creativitat
☼ Convivència
☼ Autonomia
☼ Llibertat
d’acció
☼ Capacitat
d’elecció i decisió
Organització:
Es
necessita una panera de vímet (35
cm de diàmetre i 8 cm d’alçada) sense nanses. A dins es
col·loquen aproximadament uns 60 objectes diferents d’ús quotidià, escollits
d’un en un segons la seva naturalesa: fusta, vímet, metall, palla, cristall,
roba, goma, paper, cartró, y objectes naturals. No es poden incloure joguines
comercials ni materials de plàstic per la pobre varietat de sensacions tàctils
que ofereixen.
Es disposa la panera en un lloc tranquil
de l’aula, on dos o tres nens/es puguin seure-hi al seu voltant i manipular amb
facilitat tots els objectes.
L’activitat
té una durada que oscil·la els 15 i 30 minuts en funció de la motivació i del
moment evolutiu dels infants.
Classificació dels objectes:
Objectes naturals:
pedres, cascares de coco, carbasses seques, castanyes grans, pedra pòmez,
trossos grans de suro, ossos de fruita grans, nous grans, esponja natural, llimona, poma, granada, petxines, cargols de
mar, escorça d’arbre (pi, per exemple), taps de suro, embut petit, anelles de
coure per a cortines, harmònica petita,
mirall amb marc metàl·lic, ouera, cadenes, tap d’ampolla, campana petita, etc.
Objectes de
materials naturals: pilota de llana, flauta de canya, cilindres, raspall
d’ungles de fusta, pinces de roba, morter,
etc.
Objectes de pell,
roba, gomaespuma: moneder, pilota de cuir, nina de drap,
ret de pesca, cremallera, funda d’ulleres, etc.
Objectes de paper i
cartró: capsetes de cartró, paper de cristall,
cons i tubs de cartró, paper xarol, llibreta petita d’espiral, etc.
Objectes de metall:
culleres, joc de claus, llaunes sense angles punxants,
colador, taps de metall, obre ampolles, etc.
Objectes de
cristall: ampolles de perfum, collaret de boles,
bots de cosmètica , mirallet, etc.
Paper de l’educador/a:
La
presència de l’educador/a és molt important, però no ha d’intervenir sinó que
ha de seure en una cadira prop dels nens/es de manera que tots el/la puguin
veure; d’aquesta manera afavorirà la seva seguretat i el plaer d’experimentar
amb llibertat els objectes de la panera. Procurarà no interferir en la seva
activitat a no ser que sigui necessari (per exemple: un nen/a estigui fent mal
amb un dels objectes als altres) i els observarà per adonar-se dels seus
interessos i per contrastar els progressos que fan.
